L'operatiu, si les previsions es compleixen, estarà en funcionament fins a finals de novembre

El dijous 2 de setembre, a partir de les 10 hores, el carrer d'Anselm Clavé quedarà tallat al trànsit entre l'avinguda d'en Martí Pujol i el carrer de Coll i Pujol per les obres d'urbanització de la plaça de Pompeu Fabra i de l'Alcalde Xifré, però, com a itinerari alternatiu, s'obrirà el carrer de la Creu, direcció Barcelona.

El tall afectarà també als carrers del voltant, així doncs, el tram del carrer de Sant Ramon que va des de la rambla de Sant Joan al carrer de Coll i Pujol es permetrà la circulació en els dos sentits i el tram del mateix carrer de Sant Ramon, entre els carrers de Coll i Pujol i de Santa Bàrbara, canvia el sentit de la circulació per poder accedir al carrer del Rector.

Així mateix en els carrers de Santa Bàrbara, del Museu, de Mistral i de Jaume Solà i el tram del carrer de Coll i Pujol, entre Sant Ramon i Anselm Clavé, es permetrà la circulació en doble sentit per poder garantir l'accés als veïns d'aquests carrers. Això suposa la supressió temporal dels aparcaments en superfície que hi ha actualment.

Si les previsions es compleixen, aquest operatiu estarà en funcionament fins a finals de novembre.

Recordem també que la parada d'autobús situada al carrer d'Anselm Clavé es desplaçarà al carrer de la Creu. Aquest canvi afecta a les línies BD3, B17, B25, B27, B30, B31 i N9.

FONT: http://www.badalona.cat

La síndrome post-vacacional, malgrat no estar acceptat com una malaltia per les principals classificacions internacionals, està adquirint molta importància en la nostra societat. Fa uns anys pràcticament es desconeixia la seva existència i pot deure's a què o no es diagnosticava o no que estava present en les nostres vides, per la qual cosa podríem estar davant d'un procés fruit de la vida moderna. Per a la majoria dels experts és simplement una situació transitòria i normal, un procés d'adaptació en retrobar-se amb la vida activa. Quan aquest procés fracassa es generen una sèrie de molèsties que no poden catalogar-se com a malaltia, encara que hi ha especialistes que defensen que se li apliqui tal terme.

 

"Les causes per la que els menors pateixen aquesta síndrome són, fonamentalment, els canvis horaris i els trastorns en el somni que comporta".

 

Aquesta síndrome pot manifestar-se de diverses formes i afecta el nostre estil de vida. L'habitual a nivell físic, segons Humbelina Robles Ortega, investigadora del departament de Personalidad, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Granada, és "patir un quadre de debilitat generalitzada i astènia, problemes d'insomni i somnolència, capacitat de concentració limitada, etc., però no és més que una somatització d'un malestar psíquic". En l'àmbit psicològic, és habitual la intolerància al treball, caracteritzada per una sensació de desídia i fàstic, ansietat, una profunda noció de buit que pot desembocar en un sentiment d'angoixa vital, arribant a bloquejar-nos i anul·lar la nostra capacitat decisòria. És possible que "el nostre caràcter es torni agressiu, fins i tot que experimentem algun quadre depressiu. La variabilitat, tant en la intensitat com en la forma de la síndrome post de vacances, fa difícil la seva detecció. Per a la majoria dels experts és simplement una situació transitòria i normal, un procés d'adaptació en retrobar-se amb la vida activa. Quan aquest procés fracassa es generen una sèrie de molèsties que no poden catalogar-se com a malaltia, encara que hi ha especialistes que defensen que se li apliqui tal terme.

 

Sol presentar-se en aquells que tendeixen a idealitzar el període de vacances com la culminació del seu benestar personal, igual com els quals mostren de forma habitual malestar o disconformitat amb la seva activitat laboral quotidiana. A més, hi ha situacions o estats que ens predisposen a patir aquesta síndrome, com poden ser unes vacances llargues, esgotadores o durant les quals no es descansa adequadament, una adaptació insuficient a l'àmbit laboral (presenti fins i tot abans de les vacances) o falta de motivació laboral.

 

Prevenció millor que remei El millor remei, com és sovint, està en prevenir la síndrome. Malgrat la llibertat que ens atorga el període estival, mantenir un horari ens permetrà seguir amb cert bioritme. A mesura que s'apropa el final de les vacances, Roures Ortega recomana dur a terme una sèrie de mesures, com "establir un període de readaptació perquè el canvi no resulti dramàtic" i "mantenir els petits plaers de l'estiu: l'aperitiu, els amics o llegir". A més, hem d'evitar una motivació personal excessivament centrada en les vacances, és a dir, no es pot estar desitjant les vacances durant una meitat de l'any i lamentar-se que s'hagin acabat durant l'altra meitat. Segons l'Associació Nacional d'Entitats Preventives Acreditades la divisió del període de vacances pot ajudar de forma important, ja que evitarà una sensació de saturació de vacances, tornarem al treball de millor grat sabent que encara ens queden dies per divertir-se i disposarem de petites vàlvules d'escapada al llarg de tot l'any. Noticia Diario Medico